Aventures a Berlín

A deu dies de la nostra tornada a terres catalanes ha arribat l’estiu a Berlin. Llàstima que hagi arribat tan tard, però l’estem gaudint molt!

Aquest cap de setmana passat van fer l’última representació d’òpera a l’Staatsoper de Berlin, ja que durant tres anys traslladen la seu al Schiller Theater per renovar l’edifici. Per “celebrar-ho” van muntar una pantalla gegant a la Bebelplatz (davant de l’Staatsoper i on hi ha el memorial a la cremada de llibres jueus que feu Hitler el 10 de maig de 1933) on van retransmetre, en directe, l’òpera Eugen Onegin de Txaikovski. Hi vam anar i va ser fantàstic. Hi havia moltíssima gent de totes les edats, alguns amb cadires, d’altres amb coixins, d’altres simplement asseguts a terra… un ambient molt bonic. Diumenge van fer un concert en directe a la mateixa plaça: l’orquestra Staatskapelle Berlin, amb el senyor Baremboin i van tocar la Simfonia num.4 de Txaikovski. Va ser fantàstic també!

I durant la setmana ja estem fent paquets, tancant qüestions burocràtiques, organitzant els últims detalls del viatge… i evidentment acomiadant-nos…

Dimarts vam anar a casa la iaiona Ingeburg, i com molt bé sap el meu avi, li vam fer la tradicional truita de patates que tan li agrada i no va faltar el tradicional pastís que ella tan bé cuina! Va ser emotiu perquè no sabem si la tornarem a veure… ja quasi no hi veu, quasi no hi sent i té buits grossos de memòria…

Avui ens hem acomiadat del professor de cant i aquesta tarda d’un company del Xalom.

La festa de comiat, on vindran alguns amics (amb un % elevat d’alemanys!) és diumenge a la tarda.

Fa molta calor i sol i la nostra pell ja té coloret!

Fins aviat!

El temps no millora però el sol s’ha deixat veure dues estonetes aquest cap de setmana. Dissabte vam aprofitar-lo per baixar al carrer a xafardejar un petit jardinet privat que té el nostre edifici. Ens hi vam asseure i vam fer un aperitiu gaudint de quatre raigs de sol que van marxar depressa. Al vespre ens tocava concert. Com toca quan un és  a Berlin, vam anar a la Philharmonie a sentir la Philharmonica de Berlin dirigida per un senyor que es diu Dmitrij Kitajenko. Vam sentir els Quadres d’Hungria de Bártok, Concert per trompa en Sib Major de Glière i Simfonia num.3 en Do menor “Poema diví” de Scriabin. El trompista solista es deia Radek Baborak i era realment bo. L’orquestra ens va agradar molt, hi estàvem asseguts al darrera, de cara el director, així a part de gaudir del concert el Xalom podia analitzar i observar el senyor director 🙂 . Les obres no ens van entusiasmar gaire, la de Bártok sí, però les altres dues no massa. Tot i així vam gaudir molt.

Diumenge passat per aigua, teníem plans d’anar a un Flohmarkt i després recórrer un tros de l’antic mur amb bici però no va ser possible i a última hora de la tarda, en veure que sortia el sol vam anar a buscar el cotxe i vam anar a Potsdam, als palaus i jardins de Sanssouci. Jo ja hi havia estat fa tres anys amb la Mireia però no recordava gairebé res. Ens va agradar moltíssim. Si voleu veure les fotos cliqueu aquí: Sanssouci.

Avui plou…. per variar!

El cap de setmana passat va ser especial. El dia 24 era l’aniversari de la mare i a més, festiu a Berlín i a Barcelona. Com diu el meu avi, tres “nenes” que viuen a Lisboa, Barcelona i Berlin es van trobar a Madrid per celebrar l’aniversari de la més gran d’elles i mare de les altres dues. Doncs sí, dissabte al matí, a les 6 per ser exacte, la mare, la Clàudia i jo ens llevàvem cada una del seu llit i a les 11 ens trobàvem les tres a l’aeroport de Madrid on hi vam fer estada fins dilluns cap a les 6 que tornàvem a ser a l’aeroport per tornar cadascuna al seu destí. Va ser un cap de setmana molt divertit, relaxat i ple de cultura, llargues xerrades, passejades i bon menjar (per fi una mica d’embotit decent…). Vam visitar el barrio de las Letras, el Caixa Forum, el Museo Reina Sofia, el Parque del Retiro, vam tapejar, vam anar al teatre a veure La Celestina i vam celebrar l’aniversari de la mare en un bon restaurant. Una celebració ben especial que em sembla que cap de les tres oblidarà perquè va ser molt original i fantàstica!

… Mentrestant el Xalom gaudia d’un sol i unes temperatures de Berlin que des de feia un mes no s’esdevenien! Va fer feina, però també va celebrar el Carnaval de les cultures que es feia al barri de Kreuzberg. Es veu que hi havia caravanes i caravanes plenes de gent, música… Res a veure amb la Rua del carrer de Sants…

Després de les altes temperatures i el sol d’aquest últim cap de setmana ens ha costat adaptar-nos a la pluja i els 12º de la setmana, que se’ns han ficat a dins en forma de mandra. Per sort dijous al vespre vam poder gaudir d’un concert d’un cor de cambra (9 cantaires) que dirigeix la professora de direcció del Xalom, l’Anna Shefelbine (una dona encantadora, embarassada de 8 mesos,  amb moltíssima vitalitat i súper músic!). Va ser un concert fantàstic.

Ahir va ser l’última classe de piano del Xalom, en la qual jo també vaig assistir perquè des de fa 2 setmanes hem treballat correpetició, jo canto i el Xalom toca. El professor, el senyor Panwitz, un altre home encantador i molt músic! Ens va fer pena acomiadar-nos perquè n’estem molt contents d’ell.

Hem rigut molt, hem xerrat i ens ho hem passat molt bé, i a més hem tingut una experiència entre divertida i amarga… Vam anar al Tiergarten a fer una barbacoa. A Berlin és molt típic, i els parcs tenen zones específiques per fer-les. Al súper vènen unes barbacoes d’“usar y tirar” i en vam fer ús. Vam comprar la carn que ja va degudament “amanida” amb espècies, per la barbacoa, verduretes, coberts… I ens hi vam posar. Quan estàvem fent el segon torn de carn van venir una parella de policies i ens van dir que s’havia de fer la barbacoa als espais reglamentaris, cosa que havíem fet, i a 30cm del sòl, ja que d’aquesta manera la gespa no es crema. Lògic! Feia una estona ens havíem canviat de lloc per mirar de tenir més sol i vam veure que la gespa estava negrota i vam posar la barbacoa en un trosset de la gespa sense gespa. Quan els policies van dir-nos que aixequessim la barbacoa que havien de fer una foto de com estava el sòl, van veure que hi havia terra i que no havíem malmès res! Tot i així ens van demanar les dades (DNI) i en una llibreta com la que jo tinc per apuntar-me “coses” van apuntar-se les adreces i noms i ens van dir que ens arribaria la multa, que no sabien ni quan ni de quant perquè d’això no se n’ocupaven ells…  Per permetre’ns seguir amb la nostra barbacoa ens van dir que podíem fer servir el cistell de la bici com si fos un tamboret i a sobre posar-hi la barbacoa. Ja ho tenien tot pensat. No ens van donar cap justificant de multa. La veritat és que no tenim clar que ens arribi… Una llibreteta “cutre” per apuntar les dades? “Apanyus” per poder seguir “barbacoant”? Ignorància vers la quantia de la multa? No creieu que tan formals com són fa una mica de pudor?

Aquests dies hem estat amb la Mariona, que finalment ha pogut venir!! Hem fet les visites turístiques imprescindibles: Porta de Branderburg, Alexanderplatz, Tiergarten, Reichtag,… i d’altres de més alternatives tot i que també famoses: Cafè Zapata, Mercat Turc, llac de Wansee… Fins i tot vam anar a un concert de tangos que organitzava la nostra escola de música. Hem pogut passejar per l’antic aeroport de Tempelhof, que des del dia 8 de Maig està obert i és un parc i espai per passejar, anar amb bicicleta… Què s’hi farà encara no està del tot decidit, però el que si que volen és que sigui un espai públic, un parc amb espai per fer esport, passejar gossos, caminar… El més diferent que vam fer respecte a altres visites que havíem rebut, és que  ho vam fer quasi tot amb la bicicleta! La Charlotte ens en va deixar una i vam “obligar” a la Mariona a fer molt esport. Per desgràcia o per sort el dissabte va ploure tot el dia i no vam tenir més remei que fer ús del magnífic transport públic de Berlin. Hi vam dinar, vam observar Berlin des de les finestres de l’ S-Bahn, i ens vam deixar portar a llocs que potser amb la bici no hauríem pogut visitar. També li vam mostrar l’esplèndida gastronomia berlinesa: el Doner, l’hamburguesa, el pa negre, la cervesa i el “fast-food” en general.

La veritat és que el temps no ens ha acompanyat gaire, el sol va sortir només diumenge a la tarda i en general ha fet fred. Sembla que aquest any ni primavera ni estiu… en aquest sentit és una mica desolador…

D’entre totes les visites, audicions i pedalades, el Xalom va marxar a Suècia tres dies a fer un curs intensiu amb el creador del Soundpainting, el Walter Thompson. Va aprendre molt i va tornar realment entusiasmat. Aquest professor va a Barcelona a finals de juny. És per això que després de meditar i meditar vam decidir tornar abans de Berlin perquè pugui assitir al curs amb el Thompson. A més a més això afavoreix que poguem assitir al casament del germà del Xalom, em permet a mi fer un curs que també m’interessa molt, afavoreix la recerca de feina i un llarg etcètera. Arribem doncs, a terres catalanes, el dia 22 de juny. Sortim de Berlin el 15 de juny fem un viatge amb tres parades, una prop de Bayreuth, una prop de Strasbourg i una prop de Grenoble (possiblement a casa el meu tiet Bernat). Serà un viatge bucòlic i bonic!

Però en el mes que ens queda encara tenim moltes coses per fer. Una visita, la Mariona, que va arribar ahir i es queda fins dilluns, teatre (regal d’aniversari pel Xalom dels seus pares), Berliner Philharmoniker, Leipzig, pedalada a Wansee,… Durant el mes de maig encara anem a l’escola de música, però ja hem hagut de fer-los arribar la carta de que marxem, i això vol dir que al juny ja no tenim dret a classes. Com amb els pisos, s’ha d’avisar amb un mes d’antel·lació. Ens ha fet una mica de pena, sobretot al Xalom, ja que ha hagut de dir una mig mentideta, però tots els professor s’ho han pres molt bé. Al juny doncs, estarem de vacances!

Fins aviat!

L’escola de música on estudiem, el Xalom direcció, correpetició, cant, teoria musical i piano i jo cant, es diu Paul-Hindemith i és una de les més antigues d’Alemanya, en la qual, el músic que li dóna nom va ser-hi professor. Creiem que per casualitat vam anar a parar a una bona escola de música. Dic per sort, perquè hi vam anar perquè era la més propera al pis on vivíem abans. El nivell d’ensenyament és elevat, i a més organitza moltes coses. Aquest cap de setmana passat, per exemple, van organitzar un petit festival que es deia Neuköllner Originältöne, una cap de setmana de nova música. Consistia en unes 7 hores dissabte i 4 hores diumenge de música contemporània del segle XXI interpretada per alumnes de l’escola de música, professors/es i alumnes d’altres escoles de música. Nosaltres hi vam anar tot el diumenge, ja que a més, el Xalom debutava com a pianista solista, sent el “tancador” del festival. Ho va fer molt bé! Va ser una jornada interessant tot i que he de reconèixer que no estem acostumats a aquest tipus de música i cap al cap de quatre hores ja no podia més…

A més a més de música aquest cap de setmana ha sigut social, dissabte vam sopar amb la Charlotte (una noia del cor on cantàvem, alemanya) i diumenge… també! Dissabte ens va convidar a sopar a casa seva, on vam provar una mena de pastís d’una verdura que es diu Rhabarber, molt estrany però molt bo i vam xerrar i xerrar durant hores; i nosaltres la vam convidar a venir al concert de l’endemà. Després del concert vam tornar a sopar plegats, juntament amb la seva companya de pis, de Florida. Va ser molt divertit i agradable.

Bufff…!

No ens n’hem adonat i ja ha passat gairebé un mes des de l’última vegada que vam escriure un Blog…

Ens fi, ens posarem al dia. Al mes d’Abril vam tenir dues visites. Els pares del Xalom i la meva mare. Amb ells vam veure coses que encara no coneixíem de Berlin i vam aprofitar per visitar-ne d’altres que ja coneixem de sobres. En els dos casos va ser molt divertit, vam caminar molt, vam xerrar molt i ens ho vam passar molt bé. Amb els pares del Xalom vam descobrir que un cafè amb gel a Alemanya és un cafè amb llet, gelat i nata, és a dir, res a veure amb el que entendríem nosaltres si ho demanéssim a Catalunya. Amb la meva mare vam fer un creuer per Wansee, que és un llac prop del nucli urbà de Berlín, i va ser realment bonic, tot i que no vam entendre quasi res del que ens explicava el senyor enregistrat. Casualment la meva mare va sentir com jo cantava en una audició en la qual jo no sabia que cantava fins quasi el moment de començar. Jo havia entès que la meva repertorista em deia que podia anar a l’audició dels seus alumnes de piano i que de passada abans podíem assajar una mica, per l’audició de la setmana següent. Però el que em deia és que podíem assajar i després cantar, per entrenar-me. I no vaig dir que no, perquè ja tenia les peces a punt. Així que vaig sortir allà davant i vaig cantar.

Durant el mes de Maig he pogut assitir en quatre ocasions a les classes de música de dues professores d’aquí. Ha sigut molt interessant entrar a l’aula d’un altre/a a observar. S’aprèn moltíssim, sobretot si després, com va ser el cas, es comenta la jugada. A més, estic assitint a dues classes a la universitat. Són dos seminaris, en què hi ha unes 8 persones i s’ha de participar molt. Una és molt pràctica (Orff) i fàcil de seguir, però l’altra és molt teòrica i em costa molt seguir-la, ja que utilitzen molts tecnicismes que no conec en alemany.

El dia 7 de Maig el Xalom va debutar com a cantant solista fent la primera ària de Leporello de l’Òpera de Don Giovanni de Mozart, i ho va fer molt i molt bé. Jo també vaig cantar en aquella audició, dues peces com a solista i una amb flauta i clavicèmbal. Ho podeu veure clicant aquí.

A veure què us sembla…

Petons!

Ahir havia de venir a visitar-nos la Mariona (amiga meva de Biologia) però degut a les cendres del volcà d’Islàndia no va poder volar i avui tampoc. Teníem pensat un cap de setmana de turisme, llargues xerrades de “posades al corrent”… i no ha pogut ser. Després de saber que no tindríem visita i veient el fantàstic dia que feia, hem improvisat una excursió amb bici molt xula. Ens hem fet els entrepans, hem preparat maduixes (ara són molt molt barates, jeje) i hem agafat les bicis. Hem anat a Müggelsee, al mateix lloc on fa uns mesos dinàvem un tàper de llenties. Són uns 20 km, hem trigat una hora i mitja més o menys i ha sigut fantàstic. El camí d’anada ha estat molt maco, passar de la gran ciutat al bosc amb bicicleta ha sigut molt interessant. Allà ens hem ajegut, hem dinat, hem pres el sol (que m’ha agafat una mica i tot!), hem xerrat i hem tornat. El camí de tornada l’hem variat una mica i tot i que semblava més recte era més avorrit. Tot plegat molt divertit. Ara estem rebentats, però el genoll NO em fa mal!!!  I per cel·lebrar-ho sortirem a fer una cervesota a un carrer molt maco que hi ha a prop de casa.

La setmana passada també vam fer un “plan” molt xulo! Dissabte va ser la Llarga nit de l’Òpera i el Teatre. Molts teatres i òperes de Berlin oferien espectacles especials, d’entre 10 i 30 minuts. Només calia comprar un tiquet de 10 euros per persona, que permetia entrar a qualsevol dels espectacles que hi havia entre les 18h i les 24h i també permetia desplaçar-se amb tots els metros/trens/busos de Berlin. Doncs ens vam fer el soparet, uns entrepans del pernil salat que el tió ens havia cagat i que encara teníem congelat, fruita i ganes de gaudir. I així va ser! Vam veure: Titelles (Carnaval dels animals de Saint-Säens escenificat al Puppen Theater), Òpera (tres cantants d’òpera feien una petita representació satírica amb música, parlaven de com aplaudir, com saludar… molt divertit! Al taller  on es fan els decorats de la Deutsche Oper) , Teatre musical (àries d’òpera, a Universität der Kunste), un tros de l’espectacle Blue Mann (increïble, percussió, llum, mímica… si voleu saber de què va: Exemple Blue Mann o podeu remenar per internet) i finalment un fragment de l’obra de teatre Tres ratolins cecs (Three blind mice and other stories) de l’Agatha Christie (al Kriminal Theater, casulament a 5 minuts de casa). Podríem dir que la jornada va començar molt bé però els espectacles cada cop van ser millors, llàstima que et deixaven ben bé amb el carmel a la boca…

I res més! Ah sí! El 3 de Maig anem a l’Òpera! A veure les Noces de Fígaro, regal d’aniversari del Xalom!!I segurament no ens podrem estar d’anar a veure l’obra de l’Agatha Christie… 🙂

Fins la propera!

Tornem a estar aquí després d’unes vacancetes una mica merescudes…!
Vam anar tres dies a Praga perquè tothom ens n’havia parlat molt bé i volíem aprofitar que està a menys de 4 hores en cotxe. I realment va valdre la pena! És una ciutat per gaudir de llargues passejades i innacabables caminades. Sí, vam acabar morts. Com que la ciutat antiga no és massa gran, no val la pena agafar cap mitjà de transport, però aleshores camines i camines per veure tots els carrerons i raconets i els teus peus no paren en tot el dia.
Vam estar en un hostal en el qual no repetiríem per res del món: 10 persones per habitació, alguns companys d’habitació amb higiene escassa, instal·lacions poc netes, un lavabo per 20 o 25 persones, … Però bé, molt barato.
D’àpats va sovintejar el menjar ràpid, però un dia vam anar a un restaurant txec. Jo vaig menjar ànec amb cansalada, col agre i boles de patata, i la Isolda va menjar un llibret de pollastre amb salsa de formatge blau i bolets.
A part dels edificis, monuments i carrers típics, vam anar a veure la casa de Dvorak i un palauet on Mozart s’hostatjava quan anava a Praga.
També vam poder gaudir dels mercats pasquals, amb molts ous decorats i moltes coses de menjar, sobretot. Vam provar el Trdlo, que és una pasta dolça típica amb forma de canaló gegant. Boníssim!

Aquí podeu veure 49 de les 250 fotos i 3 vídeos que vam fer a Praga.

De tornada cap a Berlin, vam parar tres hores a Dresden, perquè ens venia de pas i també ens havien dit que és molt maco. I ho és! Amb la poca estona que vam estar-hi, vam poder veure una part de la ciutat molt maca.

Aquí podeu veure algunes de les fotos de Dresden.

També vam cel·lebrar la Pasqua a la catalana. La Isolda va fer una mona molt bona i molt mona. La podeu veure entre altres menjars que anem fent a l’apartat de “la boca aigua”.

Ara tornem a engegar amb l’escola de música i amb noves perspectives. Ja us ho anirem explicant.

Petons i abraçades