Aventures a Berlín

Hola!!

Dijous a la tarda vam anar de museu. A Berlin els dijous de 18h a 22h els museus són gratuïts. Aquest dijous vam anar al Bode-Museu, i no ens va agradar gaire… Hi havia pintures, escultures i gravats però com desordenat… En fi, que no va ser cap descoberta. A la foto el Xalom busca el seu llum vermell per agafar la bici…

Divendres el Xalom va quedar amb la seva segona Tandem, la Jeannine. Sembla que va anar molt bé. Cada dia parla millor!!!

A la tarda vam anar a la recerca de la Biblioteca del barri. La dona amb qui em vaig matricular a alemany m n’havia parlat però encara no hi havia anat. La vam trobar! I quina biblioteca… Només entrar vam començar a veure CD’s i darrera… sorpresa!! Partitures a punta pala!!! Perquè us en feu cinc cèntims vindria a ser una biblioteca com les de la diputació: Can Fuster o Can Rosés, El Casino… Però amb partitures que es poden treure 28 dies i renovar fins a dues vegades!!! ja ens hem fet el carnet, bé, només un, perquè es poden treure fins a 60 articles…!!! Hem agafat dues pel·lícules en alemany subtitulades en alemany per practicar: Der Herr der Ringe i Die Filzlaus (aquesta segona no sabem de què va…) i també hem agafat partitures de piano pel Xalom. Aquest carnet ens permet anar a totes les biblioteques públiques de Berlin… genial!

Les partitures de piano eren per les classes de piano del Xalom que avui hem començat… sí, amb mi, perquè de moment està en llista d’espera a l’escola de música.

La biblioteca està a sobre de tot d’un centre comercial equivalent a l’Illa Diagonal, i el més curiós és que el parquing d’aquest centre comercial també es troba a sobre!!! i té unes vistes xulíssimes, a veure si us en podeu fer una idea…

A dalt jo al parquing amb la vista darrera… A baix la vista des del parquing, amb la torre d’Alexander Platz al fons.

Avui hem anat a la East Side Gallery. Pels que no ho sapigueu és un tros de mur que després de la seva caiguda va ser pintat per diferents artistes de tot el món. És aproximadament 1’5 km de mur/museu. Ara, com que fa 20 anys de la caiguda del mur n’estan restaurant les pintures. Encara no està del tot acabat però hem trobat la nostra representació catalana:

Es veu que no tots els artistes han volgut tornar a pintar-hi, per “amor a l’art”, o això va dir aquest pintor a la radio…

I res més… bé, dir-vos que avui tenia tanta gana que quasi em faig el dit per dinar…!! M’he tallat mentre el preparava, un bon tall!! La veritat és que m’he espantat però ja està, el meu metge particular me l’ha curat molt bé!!! 😉

Ja no em fa gens de mal!!!

Bé, bona nit, bon cap de setmana i fins aviat!!!

Petonets

Hola de nou 🙂

com ja sabíeu, aquest dilluns passat jo tenia un sopar amb les companyes del curs d’alemany. La Zinzi, anglesa, la Sakura i el seu marit, Japonesos, i jo, català. Tot ben internacional… Vam anar a casa la Sakura, que ens va fer un sopar japonès ben bo! Verduretes al wok, una mena de truita de verdures amb salsa agredolça, i arròs d’acompanyament, tot menjat amb pals xinos (menys la truita que la vaig tallar amb ganivet…). Va ser un dia molt intens d’alemany: des de la 1 del migdia que començava el curs fins a les 10 tocades de la nit que vam marxar de casa la Sakura vam parlar tota l’estona amb Deutsch!

La Isolda aquesta setmana no fa curs d’alemany però aprofita molt bé l’estona, com per exemple per fer aquest pastís:

Oi que fa venir gana?!?!

Doncs aquest super pastís el va fer la Isolda 😀

Ja s’ha recuperat gairebé del tot de l’encostipat que va tenir durant una setmaneta i que el cap de setmana la va obligar a fer bondat…

El dimarts va tenir una petita doble aventura… Va anar a la Volkhochschule per pagar una matrícula que ja havia fet el dijous passat. En entregar els papers, li van dir que no quedaven places en aquell grup! Insistint, va aconseguir que la deixessin matricular ja que l’error era d’ells i no de la Isolda. A l’hora de pagar, la targeta no funcionava! Mentrestant, la cua arribava a Hamburg… Va demanar d’anar a la caixa i tornar amb els diners. Al sortir, un noi de la cua li va demanar quants diners havia de pagar, que ja li deixava i que l’acompanyava a la caixa perquè els hi tornés. No li va fer gaire bona espina  i va esquivar-lo. Va aconseguir els diners i pagar a la VHS. Ja està matriculada i comença el 5 d’octubre. El cant el començarà a l’octubre, auch.

Avui hem fet uns guarniments per l’habitació. Molt lingüístics… Per si no es veu bé, hi ha un cartell amb els pronoms i les seves declinacions i un amb preposicions que van amb datiu i un altre amb preposicions que van amb acusatiu. A veure si ens entra al cap d’anar-ho veient i sense esforç. jeje

Doncs bé, per avui això és tot. Ja escriurem d’aquí uns dies… Per acomiadar-nos us deixem un trosset de pastís.

Mentre us atipeu, nosaltres us diem: Fins aviat i bon profit!!!

Petons

Ja tornem a ser aquí! (la foto és de casa nostra, des del balcó, panoràmica!)

Estem de meravella. El temps és bo, la temperatura és de 20-23 graus, depenent del dia, genial!! Jo estic una mica encostipada perquè el cap de setmana passat va fer un fred subito i em va enganxar. Poc a poc em recupero.
Ja he acabat el meu curs d’alemany però d’aquí 2 setmanes en començo un altre. Tinc temps per refrescar moltes coses que tinc molt adormides… Avui he tingut una primera classe de cant que ha estat fantàstica! L’home és encantador i m’he sentit molt a gust, a veure què tal va en el futur… El Xalom encara no ha començat a l’escola de música però aquesta setmana farà els primers contactes, a veure què tal.
M’he retrobat amb una antiga amiga, la Hanna, que es recorda molt d’aquells que va conèixer: l’Ana, la Rosa, el Beni, la mare i la Clàudia. Parlant de la vida social, el Xalom té el seu primer soparet amb les amiguetes de la classe, la Zinzi i la Sakura, el dilluns, a veure que li fan de sopar (van a casa la Sakura que és japonesa…!).

Tots dos ja tenim tandem, amb qui podem parlar una estona en alemany i una estona en castellà: la Anja i la Christine. N’estem tots dos molt contents.

Dijous vam anar a un concert del Kammerchor de la Udk i vaig veure cares conegudes de quan feia l’erasmus. Va ser una sensació extranya però molt agradable. No ens va agradar prou com per demanar per cantar-hi però ja en trobarem un!

Aquesta setmana ens hem fet un paper que es diu Freizügigkeitbescheinigung, no em pregunteu què vol dir… el cas és que amb aquest paper si et matricules a una escola pública d’idiomes, la Volkhochschule en un curs d’intergració (entre A1.1 i B1.2) i avances ràpid i aproves l’examen oficial del B1, Mittelstuffe, que no pagues, et tornen els diners dels cursos! Està molt bé! Jo faré l’examen al gener (si tot va bé) i el Xalom suposo que a l’abril o així.

Les fotos que us posem a continuació són d’una excursioneta que vam fer el diumenge passat a Wannsee. Aquest dia va ploure moltíssim i va fer fresca, però les dues hores que vam passejar per allà el temps es va portar molt bé. És un lloc preciós, i a l’estiu la gent es banya al llac.A la tarda vam anar a veure la Ingeburg, que està tan xerraire, simpàtica i vella com sempre! Està més primeta però camina més recte i més àgil que l’any que jo hi vaig viure. Durant la nostra visita van venir 3 grups de turistes a veure el seu pis perquè és el més antic de tota la finca i com que és el 50 aniversari molta gent té interès en visitar l’edifici. Vam menjar pastís de mandarina, típica de l’estiu i vam prendre n bon té i un bon cafè, però ens vam oblidar de fer una foto… un altre dia!!

Ah! Em vaig oblidar d’explicar-vos que divendres de la setmana passada vaig dinar amb el meu tiet Joan que passava 4 dies a Berlin per feina. Va ser molt agradable i curiós dinar amb un familiar, tan lluny de casa i quasi per casualitat!

Doncs bé, per avui és tot!

Fins aviat!

Petonets!!

Aquesta és la natura de Berlin: gespa, bicicleta i animalons. Avui hem dinat i fet la migdiada al meravellós parc de Tiergarten plantat al mig de la ciutat. Mentre la Isolda dormia jo he fet alguna foto i aquesta és la que ens ha agradat més.

Aquesta setmana ja hem enllestit molts temes: fer l’Anmeldung (el registre a l’ajuntament), obrir-nos un compte a la Sparkasse, comprar-nos targeta de mòvil alemanya, primers tràmits per a l’escola de música, mútua de sanitat privada, comprar diccionari amb cara i ulls… Quantes coses eh!?

Els cursos d’alemany ens van molt bé, els dos estem aprenent molt i estem molt motivats i contents.

Aquesta setmana, buscarem una coral per començar a cantar, que ja en tenim ganes. Jo he trobat un tandem (persona per fer intercanvi lingüístic) per mail; ens enviem textos i ens els corregim. Però vull trobar-ne algun per trobar-nos i parlar.

Demà anem a veure l’àvia berlinesa de la Isolda, la Ingeburg, la dona de 82 anys amb qui va conviure els 4 primers mesos de l’erasmus de fa 3 anys. I també visitarem Wannsee, una zona que ens han dit que és molt bonica a les afores de Berlin.

Animeu-vos a escriure comentaris, que ens agrada saber coses de vosaltres també!! 😉

Petons i abraçades a tots!!!

En arribar a casa el dia 3 vam desfer quasi totes les maletes i ens vam mig instal·lar.

Després vam estrenar-nos en l’alimentació fast-food de Berlin: una pizza 3 euros i un plat de swarma 4 euros… una ganga poc saludable!

El pis és molt maco, petit, lluminós, super tranquil, còmode i amb molta vegetació als voltants:

El dia 4 ens vam posar en acció de bon matí: havíem de matricular-nos a un curs  intensiu d’alemany. Vam arribar a la secretaria i ens vam trobar que els nivells inicials (el que havia de fer el Xalom) estaven ocupats, així que només em vaig poder matricular jo. Va ser un petit entrebanc inicial que ens va desmoralitzar força, ja que volia dir que potser fins molt endavant el xalom no podria fer classes d’alemany.

Després d’això vam anar al mercat turc (a Kottbussertor, on vivia jofa tres anys). El Xalom es va poder comprar una bicicleta però la que m’agradava a  mi no estava en venta així que vam tornar caminant (1hora) cap a casa amb una matricula d’alemany i una bicicleta sota el braç.

El dia 5 vam sortir a passejar i a buscar una bicicleta per mi però no la vam trobar.A la tarda vam anar a comprar al Lidl: 2 hores de rellotge mirant etiquetes i preus i esbrinant què era què!

El dia 6, diumenge, vam anar a Flohmarkt a Mauerpark i allà vaig trobar la meva bicicleta i… botons i “velcro” per fer cortines-“apanyus” i arreglar una jaqueta. Per cert! Fins a aquell moment estavem a màxima de 20 graus, plovent i amb vent: una joia de temps!

Vam tornar de Mauerpark amb bici, una horeta… perquè ens vam perdre!

Avui jo he començat el curs d’alemany que ha anat molt bé, som uns deu a la classe i de moment sembla que anirà bé. Són 3 hores al dia durant 2 setmanes, ja veurem…

Mentre jo feia classe el Xalom….

Jo (Xalom) he anat al matí a la Volkhochschule, una espècie de centre cívic, a matricular-me d’alemany. M’ha atès una senyora gran molt maca i molt amable. M’he pogut matricular a l’última plaça d’alemany que quedava! I a la 1 del migdia he començat el curs. Som 18 i la profe és molt maca. Faré aquest curs de dilluns a divendres de 13h a 17h (horari ben tonto per dinar, però aqui són així…), durant 4 setmanes.

Dimarts 1 de setembre: COMENÇA L’AVENTURA!!

Amb el cotxe tant carregat ens disposem a fer un trajecte de 1700km durant 3 dies fins a arribar a la capital alemanya.

La primera nit la passem a un hotel de les afores de Lyon una mica particular: un avió en forma d’hotel en un polígon industrial. Perfecte per una nit: net, silenciós i wifi gratis.

El segon dia de viatge, després de perdre’ns una mica a la repressa del recorregut, sortim de França i arribem a Alemanya. La segona nit la passem a un hotel de Bretten, un poblet preciós i encantador com de conte dels germans Grimm. Un sopar romàntic amb espelmetes tot menjant un Schweineschnitzel mit Pfeffer Sosse und Brattenkarttofeln va culminar el trajecte del segon dia.

El tercer dia comença amb un malentès: tornem la clau de l’habitació i ens diuen que hem de pagar 69€ (l’hotel valia 35€ que ja haviem pagat, i el parking ens havien dit que costava 6€). Tot innocents, paguem i anem cap el cotxe amb la cua entrecames. Però ens adonem que la factura és d’una altra habitació. Mirem com es diu malentès en alemany (ein Missverständnis) i tornem enrere. Amb molta vergonya i sentint l’error de la noia que ens havia pres les dades la nit anterior, ens tornen els 63€.

Emprenem les últimes hores de cotxe (ja n’estem una mica farts) i a les 19:05 del dia 3 de setembre (dos anys després d’anar a viure junts) ens plantem a la porta de la nostra nova casa…