Aventures a Berlín

Aquest matí he fet l’examen d’alemany. És un examen multitudinari ja que amb el certificat que s’obté quan l’aproves ja es pot “treballar”. Diguessim que és el nivell mínim que es pot tenir per entrar al món laboral alemany. Erem unes 400 persones repartides en classes de 14 persones, amb un/a professor/a cada grup. L’examen constava d’una part d’escoltar, una de llegir, una d’escriure i una de parlar (aquesta última per parelles).

Tot m’ha anat molt bé. Les examinadores de l’oral eren molt maques i ha sigut fins i tot agradable. La part d’escolta ha estat un desastre, el CD s’ha encallat a mitja prova. Com que no era culpa nostra han dit que no acabàvem la prova i que no se’ns comptaria aquella part. Encara no ha passat mai que el CD funcioni, sempre passa alguna cosa. En aquest cas ha sigut en favor nostre, ja que l’examen ha estat més curt.

Després de tres hores he pogut tornar cap a casa a fer panxing!!

La resta de cap de setmana ens el prendrem amb calma i demà tenim un parell de visites interessades en el pis (nosaltres ens traslladem el dia 30!).

Una abraçada!

(Àlbums nous! Berlin nevat i bufada d’espelmes a Berlin)

Després de moltes peticions dels fidels seguidors del nostre diari d’abord des de Berlin, TORNEM A ESTAR AQUÍ!

Hi hauria moltes coses per explicar i us les anirem explicant, però no totes de cop… 🙂

Primer de tot, actualitat meteorològica: a Berlin no fa tant fred com abans de Nadal, que vam estar a -15. Ara estem a una temperatura invariable de -5 o -6! I tot blanc de neu. Bé… més ben dit nevat però de diferents colors: blanc, grogenc, marró, beix, rosa, gris, negre… per tots els gustos, molt maco per veure-ho però tot bastant incòmode per viure-hi. Només us dic que avui he anat de cul a terra… jeje. I diuen que quan es comenci a desfer la neu, d’aquí unes setmanes serà encara més incòmode i brut i “pastitxós”. Fins i tot tenen un nom per l’època aquesta!

Altres coses…

Jo ja he començat a l’escola de música amb les classes de direcció d’orquestra i de piano. Estic molt content amb totes dues. Dilluns reemprenc l’alemany; ja en tinc ganes! Es noten les setmanes de desconnexió de la llengua…

La Isolda segueix amb les classes de cant i a mitjans de febrer farà l’audició que no es va poder fer al desembre per malaltia del professor. I la notícia estrella és que avui ha anat a un Kindergarten (llar d’infants) interessada per un practicum que oferien i n’ha sortit amb el contracte per dos mesos i mig de pràctiques firmat! (no remunerat) I hi ha la possibilitat de que pugui fer de mestra de música cobrant.

Demà dissabte fa l’examen del nivell B1 d’alemany (que és l’equivalent al certificat d’alemany de l’escola d’idiomes a Catalunya).

Estem molt contents perquè veiem els fruits de la feina que hem anat fent fins ara i això ens ilusiona a continuar així.

Tots els que ens heu anat dient que feia molt que no escrivíem, ja podeu anar deixant comentaris eh… 😛

Petons

Hola a tothom!

Ja tornem a ser aquí!

Aquest cap de setmana passat el Xalom va visitar les terres catalanes en motiu del naixement de la seva nebodeta, la Paula. De passada va gaudir del caliu de la família i amics!

Mentrestant jo em vaig quedar a Berlin, mig sortint una mica i mig quedant-me a casa. Vaig celebrar una miqueta el “Halloween”, a falta de Castanyada… però no penseu pas que em vaig disfressar, no…

Per compensar que no vam celebrar la Castanyada, aquest dissabte fem un soparet amb el Tom i l’Esther (germana i cunyat del Vincent i l’Alicia). I l’Esther, belga, cuinarà panellets amb ingredients alemanys! Pot ser una gran aventura, jeje!

Avui ha fet sol, feia ben bé una setmana que no veia el cel de color blau. I la temperatura és d’uns 11º. Dimarts nevava… realment no posar-se malalt és difícil, tot i que de moment estem molt sans!

Els cursos d’alemany ja han tornat a començar, la veritat és que ja en teníem ganes! Dilluns vaig tenir una regressió a 20 anys enrere (que fort que ja parli així…). Quan tenia 5-6 anys vaig viatjar a München amb els pares i la Clàudia. Vam anar a veure el Bernat, el meu tiet. Doncs bé, recordo el primer àpat (triangles de patata i pollastre arrebossat en forma de gallina), el rellotge dels ninotets, el llit i el cobrellit d’on dormia (amb l’Snoppi) i una tele on vaig mirar els Barrufets i “Der Bär und der Tiger”(l’ós i el tigre), en alemany és clar. D’aquests segons dibuixos en tinc un record maquíssim, la història es deia “Oh wie schön ist Panama” (Oh, que bonic que és Panamà), Janosch n’és l’escriptor i dibuixant. Es veu que em van comprar el llibre però no sé on és i tots aquests anys he volgut trobar-lo i saber què era. Doncs dilluns la professora d’alemany em va donar un llibre perquè el fullegés… i era aquest. Em vaig fer petita de sobte i em vaig retrobar amb les sensacions d’aquell viatge. Si algú no ho coneix us passo dos links i hi té interès,

http://www.youtube.com/watch?v=vYTmAhU12_o (crec que és el que jo deuria veure) i http://www.youtube.com/watch?v=-Ay7z0khRdE (és més modern, però bueno, és maco també).

La roda de la bici se m’ha rebentat, ja tinc fixada l’hora de classe de cant i seguim anant a concerts, avui Els Quadres d’una exposició de Mussorgski, Concert núm.1 per piano i orquestra de Tschaikowsky i més…!

Bon cap de setmana!

Hola a tots!

Avui han trucat al Xalom a mig matí per dir-li que la plaça de l’orquestra ja estava coberta. Li oferien la possibilitat de formar part d’una altra orquestra dins la mateixa Universitat i amb el mateix director, però assagen el mateix dia i hora que el cor. En Xalom ha triat el cor ja que entrar a l’orquestra significava massa maldecaps: deixar el cor, buscar un clarinet en la i en sistema Boem (a alemanya els clarinets són diferents)… Potser el segon semestre hi tocarà o potser busca una altra orquestra. El que sí que li han dit és els va agradar molt com va tocar! (El primer moviment del Concert per Clarinet de Hoffmeister i una peça per clarinet sol d’Stockhausen).

Divendres passat em va trucar el professor de cant per oferir-me unes entrades per un concert dels guanyadors del concurs Internacional de l’escola de música Paul-Hindemith-Neukölln. Evidentment vaig dir que sí  que si hi podia anar acompanyada. Doncs diumenge a les 11h del matí vam tenir l’ocasió de sentir 7 músics d’entre 10 i 25 anys tocant violí i piano. Va ser realment increïble, van tocar de meravella. La sala era la petita de la Konzerthaus de Berlin, una de les més importants d’aquesta ciutat. Realment estem molt agraïts al senyor Volkmar Bussewitz per haver-nos-hi convidat!

Després del concert vam anar a fer un Brunch (típic de Berlín, és un buffet lliure), va ser en un restaurat Indi, tot molt bo però ple de curry! Va anar bé per suar una mica!

Intentarem penjar una gravació del primer moviment del Concert per Cello i Orquestra en si menor de Dvôrak que va treballar un dels dos alumnes de direcció del Workshop. Sonava realment molt bé i la cellista era fantàstica, no sé com se sentirà amb la gravació del mòbil…

Avui hem fet pa de Xapata, podeu veure’l a l’àlbum La boca aigua. Veureu que no sembla pa de Xapata, i el gust encara no el sabem… ja us direm si era bo!

Petonets a tots i gràcies pels comentaris! (Recordeu que podeu mirar més fotos de les llums a Festival of lights i un vídeo de la Ingeburg a A ca l’Ingeburg).

Hola!

Han passat molt dies però no han passat moltes coses. Tot i tenir vacances del curs d’alemany hem estat força ocupats, ens hem preparat les proves del Cor i de l’orquestra. Ahir vam fer la prova pel cor i ens han agafat! Jo, el Xalom I l’Esther (la germana del Vincent, del cor de Barcelona) hem entrar al Chor des Junges Ensembles!! Anirem a Istambul i a Dortmund! Serà fantàstic, estem molt contents. Demà a les 12’45 el Xalom té la prova per l’Orquestra, són 8 clarinets que es presenten i només un es podrà quedar… la veritat és que és complicat però per intentar-ho no es perd res!

Aquests tres dies, ahir, avui i demà estem assistint a un Workshop de direcció d’orquestra. Alumnes de direcció de la UdK dirigeixen una orquestra pilot d’estudiants de la UdK i un professor els corregeix. És molt interessant i obert a tothom que hi vulgui anar!

La setmana passada vam fer una visita a la Ingeburg, vam prendre el te/cafè amb pastís de poma i després vam sopar (a les 19h) unes pastes salades de pasta de full i salsitxes berlineses. Un altre dia vam fer un intent d’excursió a Reinsberg. És un poble que té un palau. Però no hi vam poder arribar perquè el camí estava tallat i vam anar a un altre poble. Feia fred, mal temps i no era gaire especial. En definitiva no va ser meravellós. Ara ja és “hivern” i no és època de fer excursions, però sí d’anar a concerts fantàstics gratuïts o molt econòmics!

L’alemany no ha quedat adormit ja que dues o tres vegades a la setmana ens trobem amb els nostres respectius tandems, i a més a més cada dia llegim una miqueta en alemany.

La meva nova aportació al món de la cuina és el pa. Tenim una màquina de fer pa i al Lidl força varietat de farines. De moment fem pa negre amb pipes. Boníssim! (Triga 3 hores a fer-se però no cal estar-lo mirant, només posar la farina i una mica d’aigua).

A l’àlbum de Festival de les llums podeu veure que ens hem passejat força per Berlin per gaudir d’aquesta festa.

La propera festa important és el dia 9 de Novembre, 20 anys després de la caiguda del mur es fa un concert per la llibertat a la porta de Branderburg, amb el senyor Barenboim.

Una abraçada i fins la propera!

Hola!

El dimarts passat vam anar a l’assaig de la coral que us vam explicar. Després del concurs i pel fet de que és principi de curs, hi havia molta gent interessada a entrar al cor. Aquest assaig era com per tenir una primera presa de contacte i vam ser molta gent. Entre la gent que ja era del cor i la gent interessada a ser-ne devíem ser prop d’un centenar.

Vam començar a llegir el Requiem de Fauré que és una de les peces pels propers concerts al febrer o al març. Tenen força bona lectura ja que vam llegir uns quants moviments i van sonar prou bé per ser la primera vegada. Nosaltres no portàvem partitures i vam poder mig-llegir d’algú del nostre costat. A mi em va deixar llegir de la seva partitura un baix que ja ho havia cantat i ens ho vam passar molt bé cantant junts. La isolda va llegir d’una alemanya molt simpàtica i molt amable. I a l’altre costat tenia una noia valenciana també molt maca i que parla molt bé l’alemany perquè va estudiar a una escola alemanya.

Després de l’assaig ens vam quedar els nous amb el director. Ens va anar donant hores com si fós el metge per anar a fer una prova individual (Vorspiel) amb ell. Serà el dilluns d’aquí a una setmana i hi haurem de portar preparats els moviments del Requiem que vam assajar i ens farà cantar alguna altra cosa a vista. Durarà un quart d’hora per a cadascú. Sort que sembla simpàtic, per això…

Esperem poder-hi cantar perquè ens va agradar molt, tant pel nivell musical com per l’ambient(illu) i la organització. És com un Albada de gent de 20 a 30 anys. I, si hi cantem, a la primavera anirem a Istanbul!

Per altra banda, el professor de cant de la Isolda li ha dit que li farà classes particulars perquè a l’escola no hi ha places, i al mateix preu que a l’escola. Finalment sembla que s’ha arreglat. Ara només han de trobar dia i hora.

Del 14 al 25 d’aquest mes hi ha la Festa de les Llums. A diversos edificis de la ciutat i cada vespre hi fan un espectacle de llums. De moment podeu veure les fotos d’Alexanderplatz. Durant la setmana anirem visitant altres edificis i n’anirem penjant les fotos.

Pel què fa als cursos d’alemany, ara tenim dues setmanes de vacances. El calendari escolar alemany estableix que totes les escoles, centres educatius, etc. excepte les universitats, facin vacances del 19 d’octubre a l’1 de novembre. Durant aquests dies farem una mica de turistes, per Berlin i pels voltants. De moment ja tenim programada per dimecres la segona visita a ca la Inge, en principi a fer el tè però possiblement ens farà quedar a sopar.

Bé, per ser el Xalom m’he enrotllat força, no? :Djeje

Apa, fins aviat!!!

Petons

Bon dia!

Hem rebut algunes crítiques de que no escrivim prou i que tenim el Blog abandonat, però no!! Aquí estem! 😉 I amb nou format!!! La capçalera és la vista de casa nostra. I si aneu als enllaços de l’Àlbum de fotos (columna de l’esquerra) veureu les fotografies en forma de presentació de diapositives agrupades per temes. Estem molt contents i molt orgullosos de la nostre “nou” Blog. 😀

El cap de setmana passat vam anar a un Concurs de Cors (pels interessats: Berliner Chortreff, www.landesmusikrat-berlin.de). Vam ser-hi tot el cap de setmana. Cada cor cantava uns 20 minuts. Hi havia cors de nens i nenes, de joves, d’adults i també cors de gent gran, música de tot tipus i per a totes les edats! El nostre objectiu era escoltar un parell de corals de joves que ja havíem localitzat per internet i de pas tafanejar el nivell coral a Berlín, que déu ni dó!! 🙂 Ens vam decantar pel Chor des Junges Ensembles (si algú vol tafanejar: http://www.junges-ensemble-berlin.de/, aquí també hi surt la Bläserorquestra on toca el Xalom) i dimarts hi anem a cantar per primera vegada!! Ens han dit que ens hauran de fer una prova de veu, però suposo que no tindrem cap problema. Són un cor de 60 joves d’entre 2o-30 anys. Ideal!

En aquesta trobada de cors també van venir el Tom i l’Esther, una parella belga, ella germana del Vincent (un baix de la nostra coral de Barcelona), i que parlen super bé l’alemany. Ella també buscava un cor i també hi cantarà. Curiosament aquesta parella van fer erasmus a Berlin el mateix any que jo i després hi han tornat, com jo. Són maquíssims. Amb ells el Xalom es va estrenar amb el seu primer acudit en alemany, sobre violes… 😉

D’entre tots els cors en vaig sentir un de Gospel, i en vaig gravar un fragment perquè em va agradar que somriguessin al cantar. Ells i el cor on anirem a cantar van ser els únics als que els brillaven els ulls al cantar i que a estones somreien. Us adjuntem una foto, (Àlbum de fotos), si algú el volgués sentir ja us passaria el fragment per mail.

Aquesta setmana hem començat el curs d’alemany. Dic hem perquè el Xalom ja està fent A2.1, amb un 98/100 de l’A1! Jo estic força contenta perquè treballem molt, tot i que és un ambient poc sociable i a la mitja part estic bastant penjada. La bona notícia és que el 5 de desembre faré l’examen del B.1! (Amb el que em tornaran els diners!!!).

El tema cant i piano ja us l’explicarem més endavant, de moment no hi ha res clar…

He quedat amb una nova tandem que és fantàstica! El Xalom també va fer tandem amb la seva preferida i també amb una que era molt estranya… això és com les cites a cegues, si t’agrada hi tornes a quedar, sinó no… (Van així? 😉 )

Ah!!!M’he estrenat culinàriament! He fet un Brownie amb ametlles (les anous no m’agraden) que cada dia que passa és més bo!

El meu tall del dit té un PA (Progressa adequadament) i el fred també! 9ºC min-12ºC max…. Jaqueta, bufanda, guants, FRED!

Ah!!! La Paula (la filla de la Thaïs germana del Xalom) ja ha nascut!! El 6 d’octubre!! El Xalom l’anirà a conèixer el 31/10 – 4 /11, per la Castanyada, (així aprofita per menjar panellets… 😉 )

Apa! Una abraçada i fins la propera!

🙂

IEPS!!!

Ens recordeu??                         Després de tants dies…

Som aquell parell que estan a Berlin.

Si?                                 Perfecte!!!!

El diumenge passat vam anar a Mügelsee, un llac que hi ha al costat de Köpenick, prop de Berlin. Vam passejar una bona estona i vam dinar amb un entorn molt boscós i frondós. I després de dinar vam tornar a passejar una bona estona i vam travessar el riu per sota. Sí, per sota! On el riu desemboca al llac, a la riba hi ha una entrada que sembla una boca del metro i resulta ser una entrada a un passadís que travessa per sota l’aigua. Tot i que ens feia una mica de cosa posar-nos sota aquella massa d’aigua, vam entrar i vam passar a l’altra banda del riu. Un passadís d’uns 70 metres de llarg, uns 5 d’ample i poc més de 2 d’alt. Mentre hi passàvem, pensàvem en l’aigua que hi havia a sobre, tot i que era impossible d’oblidar-se’n perquè la temperatura era considerablement més baixa que a l’exterior. Un cop a l’altra banda vam veure una inscripció que deia que aquell passadís subaquàtic es va construir a l’any 1926. És un lloc amb bastant turisme i hi circula molta gent, amb bicicletes, amb cotxets, etc. I hi ha vaixells que fan rutes pel llac. Vam tornar a creuar i vam anar a buscar el cotxe, que el vam haver de deixar un bon tros lluny perquè la circulació només està permesa amb bicicleta i a peu.

Bé, per avui és tot. Demà explicarem més coses d’aquesta setmana passada, però ara m’espera una truita de porros que ha fet la Isolda que fa molt bona olor!!!

Petons!!

Hola!!

Dijous a la tarda vam anar de museu. A Berlin els dijous de 18h a 22h els museus són gratuïts. Aquest dijous vam anar al Bode-Museu, i no ens va agradar gaire… Hi havia pintures, escultures i gravats però com desordenat… En fi, que no va ser cap descoberta. A la foto el Xalom busca el seu llum vermell per agafar la bici…

Divendres el Xalom va quedar amb la seva segona Tandem, la Jeannine. Sembla que va anar molt bé. Cada dia parla millor!!!

A la tarda vam anar a la recerca de la Biblioteca del barri. La dona amb qui em vaig matricular a alemany m n’havia parlat però encara no hi havia anat. La vam trobar! I quina biblioteca… Només entrar vam començar a veure CD’s i darrera… sorpresa!! Partitures a punta pala!!! Perquè us en feu cinc cèntims vindria a ser una biblioteca com les de la diputació: Can Fuster o Can Rosés, El Casino… Però amb partitures que es poden treure 28 dies i renovar fins a dues vegades!!! ja ens hem fet el carnet, bé, només un, perquè es poden treure fins a 60 articles…!!! Hem agafat dues pel·lícules en alemany subtitulades en alemany per practicar: Der Herr der Ringe i Die Filzlaus (aquesta segona no sabem de què va…) i també hem agafat partitures de piano pel Xalom. Aquest carnet ens permet anar a totes les biblioteques públiques de Berlin… genial!

Les partitures de piano eren per les classes de piano del Xalom que avui hem començat… sí, amb mi, perquè de moment està en llista d’espera a l’escola de música.

La biblioteca està a sobre de tot d’un centre comercial equivalent a l’Illa Diagonal, i el més curiós és que el parquing d’aquest centre comercial també es troba a sobre!!! i té unes vistes xulíssimes, a veure si us en podeu fer una idea…

A dalt jo al parquing amb la vista darrera… A baix la vista des del parquing, amb la torre d’Alexander Platz al fons.

Avui hem anat a la East Side Gallery. Pels que no ho sapigueu és un tros de mur que després de la seva caiguda va ser pintat per diferents artistes de tot el món. És aproximadament 1’5 km de mur/museu. Ara, com que fa 20 anys de la caiguda del mur n’estan restaurant les pintures. Encara no està del tot acabat però hem trobat la nostra representació catalana:

Es veu que no tots els artistes han volgut tornar a pintar-hi, per “amor a l’art”, o això va dir aquest pintor a la radio…

I res més… bé, dir-vos que avui tenia tanta gana que quasi em faig el dit per dinar…!! M’he tallat mentre el preparava, un bon tall!! La veritat és que m’he espantat però ja està, el meu metge particular me l’ha curat molt bé!!! 😉

Ja no em fa gens de mal!!!

Bé, bona nit, bon cap de setmana i fins aviat!!!

Petonets

Hola de nou 🙂

com ja sabíeu, aquest dilluns passat jo tenia un sopar amb les companyes del curs d’alemany. La Zinzi, anglesa, la Sakura i el seu marit, Japonesos, i jo, català. Tot ben internacional… Vam anar a casa la Sakura, que ens va fer un sopar japonès ben bo! Verduretes al wok, una mena de truita de verdures amb salsa agredolça, i arròs d’acompanyament, tot menjat amb pals xinos (menys la truita que la vaig tallar amb ganivet…). Va ser un dia molt intens d’alemany: des de la 1 del migdia que començava el curs fins a les 10 tocades de la nit que vam marxar de casa la Sakura vam parlar tota l’estona amb Deutsch!

La Isolda aquesta setmana no fa curs d’alemany però aprofita molt bé l’estona, com per exemple per fer aquest pastís:

Oi que fa venir gana?!?!

Doncs aquest super pastís el va fer la Isolda 😀

Ja s’ha recuperat gairebé del tot de l’encostipat que va tenir durant una setmaneta i que el cap de setmana la va obligar a fer bondat…

El dimarts va tenir una petita doble aventura… Va anar a la Volkhochschule per pagar una matrícula que ja havia fet el dijous passat. En entregar els papers, li van dir que no quedaven places en aquell grup! Insistint, va aconseguir que la deixessin matricular ja que l’error era d’ells i no de la Isolda. A l’hora de pagar, la targeta no funcionava! Mentrestant, la cua arribava a Hamburg… Va demanar d’anar a la caixa i tornar amb els diners. Al sortir, un noi de la cua li va demanar quants diners havia de pagar, que ja li deixava i que l’acompanyava a la caixa perquè els hi tornés. No li va fer gaire bona espina  i va esquivar-lo. Va aconseguir els diners i pagar a la VHS. Ja està matriculada i comença el 5 d’octubre. El cant el començarà a l’octubre, auch.

Avui hem fet uns guarniments per l’habitació. Molt lingüístics… Per si no es veu bé, hi ha un cartell amb els pronoms i les seves declinacions i un amb preposicions que van amb datiu i un altre amb preposicions que van amb acusatiu. A veure si ens entra al cap d’anar-ho veient i sense esforç. jeje

Doncs bé, per avui això és tot. Ja escriurem d’aquí uns dies… Per acomiadar-nos us deixem un trosset de pastís.

Mentre us atipeu, nosaltres us diem: Fins aviat i bon profit!!!

Petons